Aparells per a persones amb discapacitat física (ASPID)

Un dels problemes que ens trobem els que vivim a comarques de muntanya és la manca de recursos i serveis, i si a sobre parlem de recursos per a persones amb discapacitat, el tema empitjora.

L'Òmnia del Centre Cívic l'Escorxador - La Seu d'Urgell ja fa 5 anys que participa en el projecte que Aspid (www.aspid.cat) té a la comarca. Aspid és una entitat fundada per un grup de persones amb discapacitat física, que treballa per desenvolupar programes i serveis amb l'objectiu darrer d’impulsar el benestar i millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat física.

Un dels materials adaptats amb què comptem són els ratolins adaptats. Al nostre espai en tenim de dos tipus, aquests serien els mouses de bola:

I aquest altre seria de polsadors o commutadors:

Característiques d'aquests ratolins adaptats:

• Ratolí de bola gegant: la seva bola gran està pensada per a diferents tipus d'usuaris amb problemes de motricitat a les extremitats superiors, però que són capaços de fer-lo anar amb el palmell de la mà. També és una eina molt bona per a nens i gent gran.
• Ratolí de botó: recomanat per a usuaris amb dificultats motores a les mans, espasmes musculars o mala coordinació oculo-manual. A més, té mànecs diferents per poder cobrir més adaptacions.
• Ratolí de bola gegant: recomanat per a persones amb problemes motrius a les extremitats superiors, però que poden fer anar els dits o el palmell de la mà.
• BJoy clic plus: aquest ratolí és el més versàtil, ja que el pots configurar depenent de la discapacitat de la persona. Està pensat per a usuaris amb dificultat de control de moviment.

Moltes discapacitats físiques són a causa d'accidents laborals, d'altres, per genètica o malaltia degenerativa (esclerosi múltiple, etc.); el cas és que, quan t'arriba al teu Punt una persona amb alguna d'aquestes discapacitats, agraeixes tenir material adaptat, pantalla, teclats, però sobretot ratolins. Aquestes eines, adaptades, fan que la persona se senti segura, amb confiança, integrada i amb il·lusió per continuar endavant.

Com a dinamitzadora he de dir que la primera vegada que a Òmnia vam tenir una persona amb discapacitat física ho vaig passar una mica magre. No en tenia ni idea, no sabia si era adequat ajudar-la o no, si la persona es trobava còmoda o no... vaig tenir molts dubtes i vaig passar molts nervis.

Ara, vist des de la distància me n'adono del que he après gràcies a ells. No són ni més ni menys que un altra persona i es just això el que ells demanen i si aquest tracte és el que reben la seva resposta és absolutament incondicional.

Encara que no sigui fàcil, el primer que s’ha de fer és trencar les nostres pròpies barreres. A partir d'aquí, cal tenir la ment més oberta que mai, estar atent, ser observador i veure què és el que manca a la sala, de quina manera adaptar els materials... i en definitiva, mirar de fer el possible perquè aquella persona pugui fer coses i treballar al nostre espai, però també ser una persona amb empatia sense caure en el parany de la protecció.

Ens queda molt per fer, però ja tenim el primer pas!

“La discapacitat neix en la mirada de l'altre”