Sol i Lluna

Una de les tasques més difícils de la nostra feina com a persones dinamitzadores és trobar activitats prou atractives i originals per motivar els nostres usuaris i usuàries.

La revista Sol i Lluna s'ha acabat convertint en una d'aquestes activitats prou estimulants per a un grup de persones amb problemes de salut mental que acudeixen al Punt Òmnia de la Seu d'Urgell. Va néixer l'any 2008, fruit de les reunions de valoració i programació que fem periòdicament entre el Punt Òmnia i les terapeutes del Centre de Dia de Salut Mental (CSM). Vam considerar que fer una revista periòdica era una bona manera de crear i fer una activitat on els participants d'aquest centre poguessin expressar-se, explicar i donar a conèixer el que fan en el seu dia a dia, tant al Punt Òmnia com al centre.

En total són entre 8 i 9 usuaris que van arribar a l'Òmnia per iniciar-se en el món de la informàtica a través d'un taller d'alfabetització digital. La majoria no sabia gaire cosa sobre aquest àmbit i a poc a poc han anat adquirint competències digitals.

Ara podem dir que la revista ja és una activitat més que consolidada al nostre espai i també al centre de dia.

I com la fem, aquesta revista?

Els usuaris i usuàries, juntament amb les seves terapeutes, s'organitzen i es reparteixen els articles o seccions a elaborar. Un cop feta l’organització, cadascú escriu el seu article a mà. Posteriorment, a l'Òmnia, traspassen el text a un processador de textos, ja sigui Word o Writter. Normalment no fem prou amb una hora, i aquesta fase s'acaba allargant durant un parell de sessions. A part, cal corregir les faltes d'ortografia, inserim imatges, hi posem títols amb Wordart o Fontwork... En definitiva, li donem format.

La revista compta amb seccions com opinió personal, receptes de cuina, passatemps, excursions i visites culturals, activitats de lleure, festes i tradicions, etc. No tots els usuaris i usuàries del centre de dia vénen a l'espai Òmnia, però amb els que vénen ja queden d'acord i escriuen els articles que falten.

En tota la fase de redacció de la revista és bàsic el treball organitzat. No és fàcil organitzar, animar i motivar perquè tothom hi participi. Per això és primordial la feina que fan des de l'equip de salut mental. Des d'aquí, els vull felicitar per aquesta tasca!

Una vegada tots els “redactors” han fet la seva feina i hem elaborat la portada de la revista, es porta a imprimir. Com que no és gens fàcil trobar un patrocinador/a que vulgui apadrinar la idea, de moment el centre de dia en fa la impressió i el tiratge. En fem 4 a l'any, una per estació: hivern, primavera, estiu i tardor.

I jo, des d'Òmnia faig un pdf i, a través de l'aplicació Issuu, issuu.com, penjo el pdf al seu bloc, que és una de les altres activitats que fem amb aquest col·lectiu: cdlaseu.blogspot.com. D'aquesta manera en resulta una revista on-line. Treballar amb Issuu no és gens difícil i el resultat és bastant professional.

Un dels objectius clars per treballar amb aquest col·lectiu és la motivació i les ganes de fer coses. L'Òmnia ha de ser un espai on aquests usuaris i usuàries vegin que són capaços de fer coses molt interessants a través de les TIC. I és que quan fa uns dies que treballen en cada edició i ja veuen el funcionament, el tracte, la manera de fer... s’hi troben molt a gust.

Com a anècdota recordo que la primera setmana de classe només van venir tres usuaris, a la següent ja eren 8 i, en programar el següent curs, vam haver de programar dues hores separades, perquè ja eren 16!

Crec que amb aquest tipus de col·lectiu és important que ells participin dient-hi la seva: què volen fer, els seus interessos, aficions... Per a molts d'ells és important ensenyar el que fan a la familia, als amics i, d'altres, en canvi, senten vergonya, però a poc a poc van assumint habilitats i treballen molt la cohesió de grup. Per tot plegat, és primordial que rebin un tracte amable i proper.

El dia 10 d'octubre és el Dia Mundial de la Salut Mental. Entre tots hauríem de fer el possible perquè una persona amb una malaltia mental, que és totalment capaç de fer coses, estimar i treballar, pugui tenir qualitat de vida sense amagar-se i accedir a tot com qualsevol altra persona.